Sense oblidar que la «democràcia» d’Atenes fa 2.550 anys excloïa de la sobirania les dones, estrangers, joves [els dos darrers grups talment com avui a Occident] i que era una societat esclavista… disposava i desplegava pràcticament tots els mecanismes que evitaven els mals d’avui: demagògia electoralista, perpetuació en el poder, instrumentalització del poder en benefici personal il·lícit, corrupció.
– Permetia i estimulava la participació directa i activa de la «ciutadania» en la proposta, desenvolupament i presa de decisions transcendentals. Tanmateix en l’avaluació i sentència del compliment dels càrrecs i Magistratures.
Qui no hi participava era anomenat IDIOTA.
– La tria de les Magistratures per sorteig, limitades temporalment a un any i només una vegada a la vida, possibilitaven la rotació constant de tota la «ciutadania» alhora que evitava la corrupció generalitzada. El treball complementari «en equip» dels Magistrats substituïa una suposada manca de preparació o formació prèvia.
I és que havien experimentat que l’elecció de càrrecs per votació afavoria la demagògia i la «compra de vots» per part dels ciutadans rics.
– S’hi aplicava la fiscalització extrema del compliment dels càrrecs honestament (ostracisme. Execucions…).
Gairebé cap puntada sense fil.
– Malauradament els càrrecs més tècnicament específics [els Estrategs] continuaren essent elegits per l’esquerda populista electoralista, per votació.
I els Oligarques deposats pel Demos anys enrera, els rics, sempre a l’aguait, no descuidaren l’oportunitat de pervertir i degradar el sistema des de dins estant.
I és que el Demos atenenc, al marge d’atorgar la ciutadania política a les seves dones, els seus joves, als estrangers i als i les esclaves (un cop abolida l’esclavitud) hauria d’haver suprimit la simple idea d’acumulació de béns i la mateixa propietat.
Potser per això al segle XXI som tan «avançats» i alhora idiotes. Demos elegint Aristoi seria més aviat Timocràcia, de fet.
«Desconfia de qui et digui que la Democràcia és triar càrrecs delegats en lloc de participar directament en l’elaboració de propostes, presa i desenvolupament de les decisions».
carrer de l'Alegria 