A l’escola,
amb el cor a la mà,
mestre que pretén
aplicar
patrons culturals
comunitaris.
Davant seu
infants,
nenes, nens,
joves…
tots sortits de caus,
pisos,
famílies
atomitzades.
Fruits de
construccions
culturals
individualistes.
Tanmateix
com
els seus mestres, professors.
No és cap illa,
tampoc Icària.
Incoherència!
Obediència superficial.
Valors;
societat individual, escola individualista.
Societat Comunitària, Escola Comuna.
La resta,
nyap.
Res no funciona (o és superficial)
Una de les dues
coses
caldria canviar.
Res no funciona (excepte per algunes i alguns)
a l’escola
l’institut
la família
a la feina
a la Comunitat.
carrer de l'Alegria 